I ara, eleccions

Aquest diumenge decidim el nostre futur i mentrestant a moltes capitals espanyoles i europees s'està produïnt un fenòmen que em fascina, per fi despertem del dormits que estàvem. A través de les xarxes socials, especialment a través de Facebook i Twitter s'està produïnt la "Spanish Revolution", la gent acampa davant delegacions del govern, a places o davant consulats espanyols.
Esteim farts del bipartidisme i de resumir problemes complexes en idees simples i populistes. Les qüestions d'un estat, comunitat i/o municipi no es poden resumir en una idea sense conèixer la resta. Els aspectes complexes, si són complexes no es poden simplificar i ometre informació important necessària per entendre.
A més, la majoria no explica clarament que és el que proposa, per què no responen a les següents preguntes?:
- Què és el que farem?
- Per què hem decidit fer-ho així?
- Com ho desenvoluparem?
- Quines avantatges tindrà fer-ho d'aquesta manera? I quines dificultats?
- Està dins les nostres competències fer això?

Ha arribat a un punt, en què crec que no ho saben respondre. És molt fàcil pensar en idees polides, explicar-les i defensar-les sota un partit, però i les qüestions pràctiques?

Per favor, senyors i senyores no ens enganin, pensin i es posin d'acord, perquè en el fons, es suposa que "tothom vol el millor" pel poble, i treballant com fins ara no ho demostren pas.

Per a més informació:
Mapa de les acampades
Plana de Facebook de la plataforma Democracia Real ya!
A twitter el hagstag #spanishrevolution i @democraciareal (a més dels de les acampades)

Notes d'educació. Sistema educatiu finès

Finlàndia i educació, són dues paraules que hem sentit juntes moltes vegades. La qualitat del sistema i els bons resultats a les proves PISA ho demostren, però, quins són els ingredients i com es mesclen per obtenir-ho? A un reportatge de 30 minuts de TV3 se'n parla. A pròximes entrades intentaré extreure algunes idees clau sobre l'èxit del sistema segons aquest video.

No m'agraden aquests alumnes

Fa uns dies, em van dir que una professora no estava gaire animada amb els seus alumnes, que no li agradaven, que estava farta de tenir "divers" i PQPI. No conec als seus alumnes, però aquest comentari que vaig sentir de rebot em va indignar. Què vol dir que no t'agraden "aquests" alumnes?

Ja he dit que no conec a aquests adolescents, però crec que si vols ser professor o professora has de tenir en compte que ho seràs de persones diferents i que (per sort) no tots seran com desitjeries. Personalment, crec que si ets profe t'has d'engrescar amb els alumnes, has d'intentar posar-te a la seva pell i sobretot SER COHERENT!! Com deuen veure els alumnes a aquesta professora que diu públicament que no li agrada el seu grup... Em sembla tan fort que em fa esgarrufar sa pell. Tothom mereixem oportunitats i tots hem estat adolescents! Recordeu-ho!

I de nou, en Ken Robinson

No fa gaire que escric a aquest bloc, i en Ken Robinson ja l'he anomenat un parell de vegades. Entre altres coses crec que és perquè també realitza petites reflexions, com és el que jo intento i no se si aconsegueixo fer jejeje.

Una de les coses que més m'impressiona d'aquest "gurú" sobre la teoria de l'educació, és la seva capacitat de síntesi i anàlisi de fets tant complicats i trascendentals com són el sistema educatiu i les seves reformes, i tot això ho fa utilitzant un llenguatge a l'abast de tothom. Tal i com també volem que l'educació sigui,o almenys als nostres discursos en fem la referència, però la realitat malauradament, és ben diferent.

Els canvis al sistema educatiu han de partir del fonament i no de fer petites reformes com "pintar o enrajolar de nou" quan el que està en perill són els fonaments, les bases del nostre sistema. Si no actuem des de la base, la casa se'ns pot caure baix. Això és el que hem de replantejar i Ken Robinson ens dóna algunes idees de com fer-ho o qüestions que hauriem de tenir en compte per a realitzar una bona actuació en el sistema educatiu. Això ho podeu veure a REDES

Personal Learning Enviroment

#PLEGr Presentación de Jordi Adell en Jornada de formación CEP Granada. "PLE y desarrollo profesional docente".

View more presentations from prdiegg

El que passa és que no pares atenció!!

Moltes vegades acusem als infants de no parar atenció al que diem i que per aquesta qüestió realitzen malament els exercicis, fan faltes d'ortografia o no realitzen un procediment tal i com ho hauria de fer.

A KINDSEIN hi ha un article sobre un estudi realitzat per Tracy Alloway de la Universitat de Durham on es parla de la memòria de treball, és a dir, que tal vegada el problema no està en l'atenció sinó en la memòria. Potser tinguem poca memòria per reternir instruccions que ens acaben de donar. Tal vegada això explica la impossibilitat "sobreviure" al supermercat sense la nostra ansiada "llista de la compra".

Per tal d'afavorir que aquests nens i nenes puguin seguir el ritme del seu grup de referència es recomana que les instruccions que es realitzin siguin curtes, que les frases també siguin per tal de facilitar el seu record i dividir les tasques per fer-les més curtes. Segons Alloway «Los profesores deberían adaptar sus métodos para ayudar estos niños a aprender antes de que se queden rezagados de sus compañeros>>

La informació l'he extreta de KINDSEIN

Children full of life

Children Full of life és un documental on s'explica el procés d'ensenyament aprenentatge que duu a terme un professor a la seva classe de quart de primària. El que és destacable del documental (premiat nombroses vegades) és el punt de vista emocional que es produeix a la seva classe, ja que a més de treballar contingut, treballen emocions, en poques paraules podríem dir que els ensenya a viure.

Aquest documental fou emès per TV3 fa uns anys, si no l'heu vist és molt recomanable i si l'heu vist sabeu que el podeu tornar a veure ja que és fantàstic.

Les coses de la pedagogia

Avui al twitter he vist això, la llàstima és que és real

No em molestis mamà, estic aprenent

El passat mes de desembre al programa de Punset "Redes", l'investigador va entrevistar a Marc Prensky, especialista en videojocs i aprenentatge.

La antigua forma de enseñar es aburrida;
la nueva se basa en que los chicos aprendan solos. Marc Prensky

A aquest enllaç podreu veure el reportatge

És molt recomanable!

La societat canvia, però... I l'educació?

Estem cansats de sentir que la societat canvia, que tot va molt ràpid...Però les solucions que es presenten són les de tota la vida. A l'escola, passa un poc això, i no parlo dels mestres perquè molts d'ells i elles fan molt bona feina, parlo de la institució, que de vegades resulta un poc anacrònica.

Ken Robinson, és un home que explica aquestes situacions de manera molt planera i amb cert toc humorístic que no et deixen indiferent, suposo que d'aquí ve el seu èxit, explicar aspectes complexes de manera entenedora. En aquest video de youtube, podreu veure com parla del canvi de paradigma educatiu i què vol dir tot això.

Renúncia a l'ensenyament

De vegades, les persones de l'àmbit educatiu, els pares i els alumnes... Ens demanem que és el que falla, ja que ens costa aprendre. Les frases del tipus "no estudia prou"; "no s'esforça"; "té el cap en altres coses"... Segurament les hem fet servir o fins i tot han estat frases que feien referència a nosaltres mateixos. Aquest és un assumpte complex, que requereix reflexió i coneixement dels nostres alumnes, dels nostres companys, dels nostres amics. I la resposta a això, no és una, sinó que en són moltes, tantes com maneres d'aprendre i persones coneixem.

Avui, com de costum, he revisat el correu i el twitter i he trobat un twitt que em cridava l'atenció . I al bloc de xarxartic l'he llegit. Aquesta carta pertany a Josh Stumpenhorst, ell explica que renuncia a ser el professor de sempre, perquè així els seus alumnes no aprenen i que passarà a ser un guia, res més.
La carta original és a http://stumpteacher.blogspot.com/2011/02/i-resign-from-teaching.html

Crec que amb poques paraules sintetitza moltes idees interessants.

Primer de tot, presentar-me

Bon dia, som na Sole, som pedagoga i atreta per aquest món dels blocs. Tenc moltes idees, però cap és prou precisa per determinar quin tipus d'entrades faré. D'aquí el nom, seran algunes reflexions sobre aspectes socials i educatius, o això suposo.
En definitiva, no se com començaré ni com acabaré. M'imagino que posaré molts enllaços i comentaris que trobo al twitter. Així que, encara que escrigui algunes entrades, el resultat serà quelcom comú, de reflexions i comentaris d'altres per tornar a desenvolupar. Comencem, doncs?